martes, 17 de abril de 2012

La cuina de l'escriptura o com escriure


Cassany, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: 1993. Grup Editorial 62 - Editorial Empúries, Col·lecció «Les Naus d’Empúries». 210 pàgines.


 


A finals del segle passat, Daniel Cassany va endinsar-se en una cuina molt especial per a proporcionar els lectors una recepta que els permetera crear els millors plats, és a dir,  tenir una sèrie de nocions a l’hora d’enfrontar-se a la redacció d’un escrit. D’aquesta manera va sorgir La cuina de l’escriptura, un llibre que ens és presentat des de no només la teoria, sinó també la pràctica de la composició de textos.

Diplomat en Mestre de Català, llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Filosofia, Lletres i Ciències de la Comunicació, Daniel Cassany i Comas (Vic, 1961) forma part de la selecció d’autors que s’interessa pel bon ús de la llengua. Aquest polifacètic professor i escriptor ha col·laborat en un bon munt d’articles i llibres, i n’ha escrit diversos, de llibres, de forma individual. De la seua bibliografia, encetada en 1987 amb Descriure escriure, La cuina de l’escriptura (1993) és la seua cinquena obra i una de les més difoses, amb nombroses reimpressions tant en català com en castellà. Actualment és professor d’Anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Potser no et consideres escriptor, però des del moment en el qual deixes una nota a la cuina t’has convertit en un d’ells. Perquè, més enllà de l’ideal que apareix a la nostra ment quan sentim el mot escriptor, tots ho som en algun moment de la nostra vida, ja que ens hem d’enfrontar a la redacció de textos de més o menys dificultat. És per aquesta raó que necessitem saber com escriure, motiu pel qual va sorgir aquest llibre.

La cuina de l’escripturano va ser la primera temptativa de Daniel Cassany al respecte dels manuals de com redactar un text, sinó que amb Descriure escriure va començar aquest camí. Però aquesta primera obra va convertir-se en un llibre massa teòric, per la qual cosa va ser necessari escriure una segona perquè, aquesta vegada sí, el manual fóra més pràctic. D’aquesta manera, ens ofereix una sèrie d’ingredients –els procediments d’escriptura– que ens ajudarà a ser capaços d’elaborar els millors plats –els textos.

L’elaboració d’aquest àpat està explicada fil per randa perquè el resultat isca del nostre gust, que no se’ns creme ni es quede poc fet. Per a obtindre un bon text, el primer ingredient que hem de tenir al nostre abast són les idees. És per això que per a començar la recepta podem llegir una lliçó magistral on se'ns explica els rudiments de l'escriptura i un segon apartat que conté la motivació, la forma i els instruments que hem de fer servir per a escriure. Després, ens són detallades diverses maneres per a obtenir idees, fins i tot quan ens és més difícil.

Una vegada anotades, hem d'ordenar les idees, procediment que composa els següents capítols de La cuina. Quan ja tenim la base del tortell preparada, és l’hora d’escriure, en el sentit més estricte de la paraula. Abans de redactar, però, Cassany ens ofereix una sèrie de trucs per a fer bons paràgrafs, construir bé la frase i jugar amb la sintaxi, triar els mots i cohesionar-los, i saber puntuar. També ens avisa de la importància d’adaptar el text a la formalitat exigida per la situació comunicativa, dels recursos retòrics que podem fer servir perquè el nostre text impressione el lector, i de com una imatge canvia la percepció del conjunt.

Per últim, encara que menciona el seu valor com a marc constant del text, està la revisió, que canvia molt si l’escriptor és un aprenent o un professional, i és una etapa fonamental. No hem de tenir por de reescriure una bona part del text si això ens dóna com a resultat un plat de primera categoria, perquè a l’igual que no ens deixa la mateixa impressió al paladar l’oli refregit que l’acabat de canviar, tampoc som indiferents a un bon text, i la revisió permet que siga possible.

Amb açò s’acaba la recepta, però no les nombroses interpretacions que d’ella podem fer. Això sí, totes elles s’adreçaran al vessant més tècnic de l’escriptura, perquè si una cosa he trobat a faltar han sigut referències literàries, que seria allò que hauria afegit de bon gust per a donar al llibre una segona estrella Michelin, perquè la primera se l’ha guanyada amb la captura de les idees.

Espere que us agrade aquesta cuina i no dubteu en afegir al bloc els comentaris que desitgeu. Ara, com va escriure Cassany a la presentació del llibre... Bon profit!




Nota: Val, ho reconec. Aquesta ressenya és un copy-paste d'un treball que he hagut de fer per a classe. Però em sabia greu no presentar-vos aquest llibre que tant m'ha motivat i, sobretot, tenir tan buit el bloc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada